No vull marxar; no vull que la gent que he conegut, les estones que he rigut i els dies que han viscut, passin a ser cosa del passat. En fi, així és el curs de la vida, no?
Aquest matí s'ha organitzat un torneig de futbol sala a la vora del mar on centenars de persones han estat les protagonistes. Després no ha anat malament una estona de platja i un dinar a casa la sogre com Déu mana!
Durant la tarda no hi havia res a fer, el poble en general ha estat tranquil i quiet; es feia extrany no veure massa gent pel carrer. Molts estàvem fent una bona migdiada abans de la llarga nit que ens esperava.
A partir de les 10 del vespre hi ha hagut una sessió de cinema a l'aire lliure just davant del passeig marítim. Entre la fresca, la multitud i les crispetes, plegats hem gaudit de la segona pel·lícula d'Avatar just abans de veure els focs artificials. Més tard, entre el soroll de les ones, la gentada, els amics, el petards i les llums dels focs hem acomiadat les Otianes d'aquest 2012 i entre petons i abraçades dèiem adéu als coneguts que abans de les festes no ho eren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada